Torno al llibre autobiogràfic del Nazario "La vida cotidiana del dibujante underground".
El llibre m'atrau perquè parla d'un món per a mi força desconegut, i a més ho fa d'una manera a la qual no hi estic acostumat. Sortir del context "dels propis costums" i "dels propis llenguatges", si estàs despert, sempre és estimulant, perquè t'obliga o et convida a reflexionar.
Per exemple, en relació a aquests estils i mons que em són estranys, del llibre em sobten les referències explícites i continuades que hi ha a la "polla" immensa de l'Alejandro, la parella del Nazario (i en altres moments a altres titoles):
"Aquella tarde, en la casita de la Malleni en la calle Cuna, en cuanto oí que hablaban del tamaño de la polla de un chico comparándola con un vaso de gintónic que tenían en la mano, evidentemente 'ardí en deseos' de conocer la polla de aquel chico, y cuando me lo presentaron hice todo lo posible por comprobar que las dimensiones de las que hablaban aquellas locas eran reales. (...) Porque aquel chico con aquella polla o aquella polla con aquel chico habían de ser míos." (p. 184)
Són unes referències que d'una banda em cansen una mica (per la reiteració), i que alhora segurament són necessàries per tal de poder-te fer una idea del món mental de l'autor, dividit entre la feina de dibuixant, les borratxeres (fins que va deixar l'alcohol) i les quotidianes activitats fornicadores amb el nòvio oficial i els amants passavolants. (1)
El llibre em permet una immersió en aquell ambient dels anys 70 i principis dels 80 de l'Ocaña i companyia, d'homosexuals desacomplexats, de travestis exhibicionistes, de borratxeres descomunals, de cocaïna i heroïna, de tota mena de promiscuïtats, de l'aparició de la sida, en aquell entorn de Les Rambles:
"Desde que conocí la ciudad, la zona comprendida entre la Plaza Real y el Paseo Colón, a este lado de las Ramblas, tenía un regusto a caldo gallego, miseria y mariconeo ciudadano, mientras que, al otro lado de las Ramblas, entrando por el Arco del Teatro, la calles San Pablo o la calle Hospital, hasta el Paralelo, un tufo a puterío, enemas, macarras, delincuentes, marineros, travestis, maricones genetianos y absenta daba a las callejuelas y bares una sordidez espesa y turbulernta." (p. 42)
Llegir el llibre per a mi és com fer un viatge a un país exòtic, un país al qual "hi arribo" encuriosit, pels personatges que hi viuen, pels seus costums, els seus ambients, les seves olors (sovint intenses, sovint de degradació, brutícia, vòmits), etc. Un barri i una gent que no tenia res a veure amb el barri on jo vaig néixer i créixer, la part alta de la ciutat, en una família en la qual hauria sigut del tot impensable que, per exemple, a algú de la família se li hagués acudit dir, durant un dinar o un sopar, la paraula "polla".
D'altra banda, hi ha una altra coincidència. El 1972 (el mateix any que el Nazario va arribar a Barcelona), als vespres jo de vegades anava a passejar pel Barri Xino, quan en teoria hauria d'estar estudiant a una acadèmia nocturna. Hi anava amb la mateixa curiositat que un parell d'anys més tard vaig fer les primeres visites a un manicomi, o amb la mateixa curiositat d'antropòleg tafaner amb què ara llegeixo aquest llibre del Nazario.
Torno al llibre. Una de les coses que també m'agrada del llibre és que de tant en tant el Nazario hi va intercalant reflexions molt afinades, com aquesta:
"El tiempo es algo que Alejandro pierde alegremente, con despreocupación, con la indiferencia de todos aquellos para los que, como los niños o los orientales, su dimensión y su medida son otras que para los occidentales. Ellos no pierden nada, soy yo el que me preocupo por la pérdida de algo inexistente para ellos." (p. 199)
En podria dir més coses, però paro. D'altra banda, per a mi un defecte del llibre és el desordre general de tot el text (de vegades no et queda clar de què o quan parla). En conjunt, el llibre trobo que hauria pogut ser millor més curt, sobretot més ordenat i, ja posats, amb algunes "pollas" menys. (2)
De tota manera, em sembla fantàstic que el Nazario l'hagi escrit i publicat. (3)
--
(1) És un text que segurament està escrit a parts iguals amb valentia i amb voluntat d'exhibicionisme. D'altra banda, malgrat les moltes descripcions de titoles i copul.lacions el text no em sembla pornogràfic, i de fet ni tan sols eròtic, de tant "naturalista" com és. Un adjectiu adequat podria ser "etnogràfic".
(2) Tinc la sensació que és un text poc revisat, i també tinc la sensació que de vegades se li colen alguns errors. Per exemple, en un moment donat (ara no recordo la pàgina) crec que s'equivoca de deu anys quan es refereix a la seva edat en relació a un episodi.
(3) Un altre estímul per llegir el llibre (en el meu cas) és que hi surt alguna persona, sobretot una, que conec molt, de la qual coneixia poc aquesta part de la seva vida vinculada "a la Barcelona canalla, promiscua i maricona" d'aquells anys. El dia que em vingui a tomb li diré si en vol parlar, d'aquells anys i d'aquells ambients, i de si se sent a gust de la manera com surt al llibre.
